Tot s'acaba

Bon Nadal i felices festes!!!

Web site

LOLA CASAS

Va néixer a Mataró el 30 de juny del 1951, lloc on viu actualment. De petita volia ser ballarina i actriu de cinema, tot i que a partir dels deu anys decidí ser mestra, ja que es va adonar que seria un treball amb el qual el públic l'escoltaria. Va començar en la professió amb 17 anys i des de aleshores porta més de 40 anys exercint de mestra. Fa molts anys que treballa a l'escola pública Camí del Mig (Mataró). 

Si voleu saber més informació sobre aquesta mestra i poeta visiteu la nostra pàgina web 

https://sites.google.com/site/lolacasaspersonatgeeducatiu/

Vídeo

Ahir per fi vam poder exposar el vídeo de GTIC, els principis difícils d'un mestre. El que vam voler representa en aquest vídeo són les dificultats que un mestre al acabar la carrera i estar diplomat troba dia a dia.
Després de haber assistir a la conferència de tres mestres novells a la facultat Blanquerna, va ser el motiu principal per a escollir el tema. Ja que creiem que és un tema important i una realitat que tenim davant de nosaltres, un futur pròxim.
Espero que us hagués agradat el nostre treball, ja que hi vam dedicar moltes hores i molt d'esforç.

Debat

El passat dimarts dia 13 de desembre, va tenir lloc a l'hora de Societat, família i escola el debat sobre els horaris i  les vacances escolars.
Puc dir que va estar un tema molt debatut i en certs moments amb grans tensions. 
Com a conclusió puc dir que poc a poc hauriem de canviar la metodologia d'ensenyament que hi ha actualment en el nostre Pais ja que no podem seguir amb els mateixos resultats que fins ara. Per moltes hores que els nens estiguin a l'escola si la qualitat no es bona no serveix de res tot l'esforç i dedicació que tinguin aquests alumnes.

Taxonomia bloom digital

Les habilitats de pensament són fonamentals. Mentres que molt del coneixement que ensenyem serà obsolet en uns anys, les habilitats de pensament, una vegada s'adquireixen, perduraràn als estudiants toda la seva vida. La educació de la era Industrial es va enfocar en les Habilitats del Pensament d'Odre Inferior. En la taxonomia de Bloom aquestes estàn relacionades amb aspectes com recordar i comprendre. La pedagogía i l'ensenyança del Segle XXI estàn enfocades a limirar als estudiants de les Habilitats del Pensament d'Ordre Inferior (LOTS) cap a les Habilitats de Pensament d'Ordre Superior (HOTS).

La taxonomia, conjunt d'eines per als docents i els encarregats del disseny de capacitats.

Dins de la taxonomia podem trobar diverses categories:

• RECORDAR: és el nivell més baix i més bàsic de la taxonomia. És renomenar, recuperar o reconeixement que està en la memòria. Serveix per retornar sentiments o accions ja viscudes anteriorment.
• COMPRENDRE: és la categoria que ens permet fer un procés en el qual l'individu ha d'agafar informació i fer-se-la seva i relacionar-la amb continguts ja adquirits.

       Alguns dels recursos TIC que s'ulitizen són: Bloguer, Google Reader,     Prezi, Cercadors (firefoc, google..), wikipedia..

• APLICAR: és la categoria que serveis per posar en pràctica tots aquells conceptes que hem après prèviament.
• ANALITZAR: es descompon en parts la informació i es pot veure com es relacionen entre elles. Aquesta categoria engloba: organitzar, comparar i estructurar.

Alguns dels exemple que són: Google Earth, Inspiration, Gliffy.

• AVALUAR: fer un judici basant-se en un criteri i utilitzant la corroboració i la crítica. Exigeix molt, no només comprendre, recordar,etc. Algunes de les eines que es poden utilitzar són els mapes conceptuals, que faciliten la funció de debatre i poder avaluar millor, Ellumialle n'és un altre exemple que és com una aula virtual i d'ajut. 
• CREAR: consisteix en adjuntar diferents elements amb l'onjectiu de realitzar un tot coherent i funcional. Podem trobar diferents activitats digirals on el nen a part de tractar les aplicacions, barrejant-les pot crear nous productes.

Un exemple n'és: Windows Movie

ORGULL CULÈ

Dissabte passat, vam poder ser espectadors d’un dels festivals de bon futbol del nostre país. Es va lliurar l’esperat clàssic entre els principals equips de la nostre lliga, el Barça i el R.Madrid.

Un cop mes el FCB considerat el millor equip de la època des de que esta sota la anomenada “Era Pep” es va imposar un cop mes per sobre de l’actual líder de la lliga BBVA.

Tot i no tindre un inici gaire afortunat per part del Futbol Club Barcelona per un petit error del seu porter Victor Valdés que va acabar en un gol en contra en el segon 22 de començar el partit, l’equip no es va rendir i es va acabar imposant en el marcador amb tres gols magnífics i demostrant un cop mes una qualitat de joc i un futbol espectacular.

No es d’estranyar que la premsa de tot el mon es quedi meravellada per aquest espectacle ofert partit rere partit per el Barça un equip que segons diuen alguns seguidors del principal equip rival el R.Madrid, "El Barça es un equipo con el que hay que sacarse el sombrero sean cuales sean los colores que uno sienta.”. No es podia dir en millors paraules.

VISCA EL BARÇA!

Màlaga

Desprès de dures setmanes i de gran esforç


Toca anar a Màlaga!

Pensant en els altres

Pensant en els altres és un documental emès per la televisió de Catalunya, on ens mostra la manera d'ensenyar d'un professor, a l'escola municipal de primària de Minami Kodatsuno.

El professor, Toshiro Kanamori, educa als seus alumnes des d'un ambient de respecte absolut entre ells. L'objectiu de la classe es entendre quina és la clau per viure feliç, el més important es ser feliços i aprendre a pensar en els altres.

Desprès d'haver visionar el documental, el paper de l'educador no està limitat a ensenyar només coneixements teòrics, sinó que profunditza més en temes més morals o ètics, això ajudarà al nen a desenvolupar-se i a formar-se com a persona.

El professor transmet a cada alumne que cadascú d'ells és diferent, mostra una visió individualitzada i els tracta de manera singular per a poder extreure tot el potencial de cada nen.

Donar molta importància als sentiments vist que les emocions juguen un paper fonamental en les nostres vides. Per això aquest professor actua d'una manera sol·lícita, ja que sap concebre el problema o conflictes que passen a l'aula i es capaç de trobar solucions en aquestes situacions negatives.

Una frase que podria destacar del Sr. Kanamori: "DEIXA QUE LA GENT VISQUI AL TEU COR".

Amb aquesta frase el professor vol transmetre als seus alumnes que s'han de deixar estimar i entre ells s'han de respectar sense haver-hi cap tipus de prejudicis a priori i tenint en compte els sentiments dels altres. D'aquesta manera la gent podrà arribar dins el teu cor.

Gràcies a motivar i captar l'atenció dels infants, s'aconsegueix unir l'aprenentatge a,b la diversió. El clima de classe es normal, atès que es donen problemes com a qualsevol classe, falta de concentració, problemes en l'aprenentatge i conflictes personals. Però la diferència entà en què el professor ha creat un clima en el qual els alumnes poden expressar els seus sentiments sabent que seran ben acollits per la resta del grup.

Aquí us deixo la primera part del video, espero que us agradi ;)

Educació per ser feliços,

Educació per sentir,

Educació per a la vida,

Educació per a la mort,

Educació grupal,

Educació emocional.

La Generalitat catalana impulsarà les TIC en educació de la mà de Toshiba

El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya comptarà amb la col · laboració de Toshiba Information Systems per a la modernització dels col · legis catalans. La signatura proporcionarà sense cost una sèrie de material tecnològic tal comordinadors portàtils, càmeres de vídeo HD i projectors, entre d'altres.

El material anirà destinat als centres que formen part del projecte 'Escoles en xarxa'('Escoles en xarxa'), un programa pilot que es porta a terme en: CEIP Can Parera(Montornès del Vallès), IES Marina (La Llagosta) , IES Marta Mata (Montornès del Vallès), IES Mollet (Mollet del Vallès) i CEIP Lluís Piquer (Parets del Vallès).

L'objectiu de Toshiba passa per facilitar a professors i estudiants eines tecnològiques que permetin l'accés a recursos educatius innovadors, en format digital, i utilitzar al màximles possibilitats d'aprenentatge dels continguts multimèdia i els recursos d'Internet.

Joan Badia, director general d'Innovació del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, indica que "la signatura d'aquest conveni és important des del punt de vista de compromís de l'empresa privada en l'educació dels nostres ciutadans. No obstant aixòaquest compromís es quedaria en paper mullat si l'Administració no posés els recursos per a la formació i per dotar d'equipaments i infraestructura, i naturalment, sense la figura dels mestres i professors en l'exercici de la seva professió. Recursos, formació icompromís per assolir els reptes de futur que tenim per davant són claus per a l'educació",

Mares que eduquen a casa

Lluïsa té 45 anys, té estudis mitjans i s'ha especialitzat per a exercir com a doula i assessora de lactància, col·labora en diverses associacions relacionades amb la criança, la lactància i l'acolliment de nens, a més de formar part d'un grup de cultura popular al municipi on resideixen.

Ser mare de tres fills i educadora de dos d'ells és tot un repte, però a més d'aquesta que és la seva ocupació proncipal i de les seves aportacions als gruos dels quals forma part, treballa als matinc com a cuidadora d'un nadó.

¿Perquè han decidit educar a casa?

Donar a conèoxer amb detall alguns dels aspectes més rellevants de la vida quotidiana en aquesta família Homescholl.

La filla mitjana de la Lluïsa és ja una adolescent, i la seva vivència a l'escola va tenir molt a veure en la decisió de la desescolarització, ella va cursar a l'institut fins al començament de segon d'ESO, moment en què va continuar la seva educació a la llar. 

Ja coneixem quin va ser el detonant que li va fer prendre la decisió d'educar a casa, però la Lluïsa explica una sèrie de motius que també han influït, un d'ells és precisament haver sapigut que aquesta opció era possible. D'altra banda percep com a negatius alguns detalls relacionats amb el sistema educatiu, almenys des de la vivència de la seva filla: atorgar excessiu pes als aspectes acadèmics i molt poc a l'educació emocional, i el volum excessiu de tasques són només alguns exemples.

"Cada vegada més ens adonàvem d'algunes actituds i decisions preses de de l'escola que no eren les que volíem per a la nostra filla. Intentem establi un diàleg amb l'escola i ens va resultar impossible, trobem un "mur infranquejable!, encara que no ser fins el cap de dos anys que no vam donar el pas".

En plantejar l'entrada al col·lègi del germà petit, en la família es va produir una reflexió sobre el nombre excessiu d'hores que passen els nens petits a l'escola, la inexistència de períodes d'adaptació, les ràtios d'alumnes per professor que són molt elevades, els càstigs, etc.

La adaptació a les necessitats de cada fill

L'interès i la implicació de la nostra mare d'avui en l'educació dels seus fills la porta a adaptar-se a les necessitats d'aprenentatge de tots dos, encara que sens dubte compta amb la col·laboració del seu marit. Explica que amb la nena de 15 anys segueixen els mateixos llibres

que a l'escola, a més de realitzar sortides a diferents llocs i aprofitar qualsevol oportunitat que es presenti per ajudar a aprendre.

L'autonomia personal i responsabilitat de la noia, juntament amb els múltiples recursos que ofereis Internet fan la resta. Cal ressaltar a mñes que aquesta família té un grup de suport format per altres famílies que eduquen a casa, i això els serveix per superar tot tipus d'obstàcles.

Amb el nen més petit el més habitual és adaptar als seus interessos, intenten sempre que visqui i que senti els aprenentatges, així ara que s'inicia en la lectura, llegeixen històries, juguen amb les lltres, ets. De nou el contacte amb altres homeschoolers millora les possibilitats perquè permet introduir nous recursos: els nens s'escriuen cartes entre ells, fabriquen maons, cuinen junts, etc.

El futur

A catalunya la Llei d'Ensenyament preveu que es pugui aconseguir el títol d'ESO als 16 ans mitjançant un examen lliure, però aquesta Llei no està desenvolupada, per això en el moment actual han d'esperar als 18 anys. Lluïsa estudia diverses opcions per aprofitar el temps que passi fins que la seva filla compleixi aquesta edat: pot seguir estudiant i després compactar cursos, aprofundir l'aprenentatge de l'anglès, començar a conèixer el món laboral, etc.

A la pregunta quins somnis tens per als teus fills? la mare ens contesta que espera que siguin feliços amb la seva vida, i també que no perjudiquin a ningú. "Mai m'he plantejat si vull que vinguin o no a la Universitat, crec que cada un ha de trobar el seu camí i fer el que li agradi".

Comentari de la pel·lícula: Un ciutadà ejemplar

Thriller d'acció ideal per evadir-se i no pensar detingudament, ja que és força exagerat en le seves circumstàncies narratives, i que no admet per tant un visionat crític basat en la lògica.

Estem en presència d'una cinta on les llicències estan presents de principi a fi. Aicò es realitza amb l'afant d'aconseguir una alternativa cinematogràfica que sobresalti i cridi l'atenció al públic que busca deixar-se portar per productes d'evasió  on les variants siguin aparatoses i desmesurades.

A un home li assessines la seva dona i la seva filla. En sentir disconforme amb la decisió del sistema judicial, elaborant una sagnant venjança que buscarà fer justícia per la seva pròpia mà.

Nick Rice, un fiscal que ha de tractar de detenir l'home que va assassinar a la família del protagonista de la pel·lícula. 

Clyde Shelton buscar fer escarmentar a tots aquells que estinguin directament o indirectament involucrats amb el cas de la mort de la seva família.

Aquesta pel·lícula no cal analitzar-la des del sentit comú, ja que les seves intencions són les d'oferir un passatemps on una exagerada i original revenja es posa en marxa. Al principi sembla ser un film intel·ligent i cerebral en la recerca de deixar una lúcida crítica cap al sistema judicial. Però poc a poc ens adonem que en el transcurs de la pel·lícula, aquesta va per un altre camí, el de voler excitar i oferir un espectacle furiós i encès on el rancor contingut surt a la llum mitjançant un maquiavèl·lic pla venjatiu.

En definitiva, hem de tenir en compte que aquesta pel·lícula no la recomanaria veure a aqueslles persones que vulguin veure una alternativa sòbria sobre la fragilitat del sistema judicial. Sinó que és per als qui no els importi presenciar una pel·lícula on l'argument estigui inflat de tantes vicissituds artificioses i estudiades que busquen impressionar i estremir la capacitat de sorpresa.

Un ciutadà ejemplar

Sinòpsis

Quan un robatori en una casa té conseqüències mortals, el únic supervivent no és detindrà davant res per a venjar la pèrdua dels seus éssers més volguts.

Un ciutadà ejemplar, és un impactant anàlisi de l'ineficàcia de la justícia.

Clyde Shelton és un honest home, on la seva dona i la seva filla són brutalment assassinades a casa. Quan els assessins són detigutds, el cas li és assignat a Nick Rice, un prestigiós fiscal de Filadèlfia. Nick proposa a un dels sospitosos del cas la possibilitat d'aconseguir una sentència lleu a canvi que testifiqui en contra del seu còmplice.

Deu anys després, l'home que va aconseguir evitar l'acusació d'assassinar çes troba mort i Clyde Shelton admet fredament la seva culpa. Posteriorment, li fa un advertiment a Nick: O posa remei al defectuós sistema judicial que no va fer res per la seva família, o els principals implicats en el judici moririen.

Molt aviat, Shelton dur a terme les seves amenaces des de la seva cel·la a la presó, organitzant una sèrie d'assassinats espectacularment diabòlics que no es poden predir ni evitar. 

Filadèlfia és presa del pànic quan els prominents objectius de Shelton són assassinats un darrere l'altre i les autoritats són incapaçes de posar fi al seu regnat de terror. Només Nick pot acabar amb els assassinats, i per aconsegui-ho a de burlar aquests brillant sociópata en un angustiós enfrontament de voluntats on el menor error suposa la mort. Amb la seva família ara en el punt de mira de Shelton, Nick es veu immers en una desesperada cursa a contra temps enfrontant-se a un adversari mortal que sembla que va sempre un pas per endavant d'ell.

Trailer

Últims moments..

Moments preparatoris per al debat, els nervis cada vegada van aflorant amb més intensitat.

Dimarts 13 el dia assenyalat, moltes persones creurien que no és un dia adequat. 

El tema central d'aquest debat són els horaris i les vacances escolars.

Alguns dels temes que més tractarem en aquest debat, com per exemple, les vacances i horaris escolars que hi ha actualment a Catalunya, el tema dels horaris escolars i la conciliació entre la vida laboral i familiar lligat al tema de les activitats extraescolars dels infants, el polèmic tema de la sisena hora, els deures, les estones d'esbarjo... entre molts d'altres.

Aquest tema a tractar donarà peu a molt debat i molta polèmica.

Espero que tot surti bé...Molta sort per als dos grups!

Moltes vegades penses si realment val la pena..

Buscar la felicitat es únicament un altre pretext  per ser encara més infeliç...

Crisi de l'Educació?

Una prova de l'endarreriment cultural d'aquest país és, paradoxalment, l'escassa qualitat del debat educatiu. Tot es redueix a tirar-li les culpes a la LOGSE, i als psicòlegs. Muñoz Molina ha estat un bon exemple d'aquesta conducta, indignant-se sobre l'estat de la lectura, el mateix dia que en EL PAÍS es publicava un article en el qual es recull que els espanyols llegeixen avui més que mai, i que el grup que més llegeix és, precisament, el dels més joves (15/12/07).

És més important cridar indignat, il·lustrat per anècdotes i amics (o cosins), que pensar amb tranquil·litat i documentadament. Si tant ha degenerat el nostre sistema educatiu, quan va estar millor? Potser qui això escriu (vaig cursar la primària en els setanta) pertanyi a una d'aquestes generacions que va tenir el privilegi de ser educada en un sistema millor? Quan estava en la primera etapa d'EGB, la mitjana de nens per professor era de 33, actualment és d'11. La despesa pública en educació era del 3% del PIB, avui ronda el 4,5%, però, a més, el PIB espanyol actual és molt major que el d'aquella època, per la qual cosa la despesa total, descomptada la inflació, s'ha multiplicat per set. La taxa de matriculació entre els 6 i els 14 anys era del 80%, mentre que avui la matriculació entre els 6 i els 16 anys és del 100%. Hi havia 140.000 becaris, avui 600.000, i, en euros constants, la beca mitjana s'ha duplicat, fins i tot quintuplicat, en el cas de les universitàries. A Espanya hi havia 2,5 milions d'analfabets, i mig milió d'universitaris. Avui hi ha mig milió d'analfabets i cinc milions d'universitaris. La probabilitat de la filla d'un camperol d'estudiar batxillerat era del 15%, avui és del 58%. L'actual taxa de fracàs escolar és preocupant, propera al 30%, però llavors era del 35%, i l'escolarització obligatòria durava 8 anys, i no 10, com en l'actualitat.

Vist el meu escàs èxit quan he tingut l'oportunitat d'expressar-me amb arguments abstractes i dades, procediré amb l'estil espanyol de debat intel·lectual: anècdotes i indignació. Vaig estudiar en un centre públic, en el qual es practicaven els "itineraris", tan del gust de la dreta. Això volia dir que, als 140 nens d'11 anys, agrupats en quatre sisens, ens ordenaven pels criteris que els professors consideraven associats a la "intel·ligència", però que vesteixi l'evolució de tots nosaltres, tenien més que veure amb l'obediència. Vaig tenir la sort de ser seleccionat per a sisè A; els meus companys que van ser assignats al sisè D van perdre, en el millor dels casos, tres anys de la seva vida, amb el consegüent balafiament de diners públics. En el pitjor, van perdre la vida amb la droga o en presons. L'estigma que suposava entrar en sisè D era emprat com a amenaça, per disciplinar-nos. A més, hi havia uns vint nens no escolaritzats, com els gitanos. Per tant, d'uns 160 nens de la meva edat arribem a BUP 14. Quan escolto el bé que era abans el sistema educatiu estic veient a algun d'aquests 14 oblidant-se dels altres 146.

Espero que aquesta història adoni de la profunda indignació personal que em produeix cada vegada que escolto a els qui van anar nens de bones famílies o pobres, però estudiants brillants, mal metre d'un sistema educatiu que obliga al fet que els 160 nens tinguin actualment garantit el seu dret a una escolarització de qualitat fins als 16 anys. Sí, de qualitat, doncs segons l'informe PISA, estan a l'altura d'Estats Units, Dinamarca, Itàlia o França (en ciències). Em bull la sang cada vegada que sento que abans estava millor l'educació, quan l'única cosa que passava és que àmplies capes de la població no tenien dret real a l'educació. Com no estaven a les aules, no eren un problema.

Entenc el malestar del professorat de secundària, doncs aquesta nova situació ha modificat el seu treball. Si Oscar, als 7 anys ja era un disbauxat incontrolable i als 12 esnifava cola, no vull ni pensar com seria als 15 en un aula. Però la solució no és tornar a tirar a 146 adolescents al carrer. El treball dels professors és prestar una atenció personalitzada als 160. I la labor de les administracions educatives és fer que aquest treball sigui possible, i no una declaració de bones intencions, i lleis a cost zero, o tornar als "itineraris". Això suposa comptar amb professors de suport, psicòlegs, treballadors i educadors socials, policia local... Més pressupost i més coordinació entre diferents professionals i administracions.

La curiositat per explicar la trajectòria d'aquests 14 nens va ser un dels motius perquè m'especialitzés en sociologia de l'educació. Les conclusions, provisionals, a les quals he anat arribant són les següents. Els problemes escolars s'expliquen per diversos factors, però, amb diferència, els més importants succeeixen fora de l'aula. Per això, els psicopedagogs ni són culpables ni aporten solucions miraculoses. Segons l'informe PISA, el 50% del rendiment educatiu dels joves s'explica per la posició social de la seva família, un 18% per la composició socioeconòmica de les famílies dels estudiants del centre educatiu, i un 6% per característiques didàctiques i organitzatives dels propis centres escolars. L'altre 26% queda sense explicació, i suposo que aquí és on entrem aquests 14 nens. És a dir, quan debatem sobre com millorar l'educació des de dins de les escoles, estem discutint sobre el 6% del problema. Es parla molt d'escola pública i privada, però les diferències de rendiment entre aquests centres s'han de l'origen socioeconòmic dels estudiants. El fracàs escolar entre els fills d'universitaris

La forta inèrcia d'una generació sobre la següent explica que els avanços educatius no siguin tan ràpids com ens agradaria. Últimament hi ha els qui lleven importància a aquesta inèrcia i no volen veure que Espanya és dels països de l'OCDE on la millora educativa ha estat major. Espanya ho fa raonablement ben donat el nivell educatiu de la generació dels adults. És més, a Espanya hi ha regions que ho fan tan ben com els millors països del món, com La Rioja o Castella i Lleó. Són regions en les quals històricament les taxes d'analfabets eren molt més baixes que en la resta d'Espanya. I en les quals hi ha psicopedagogs i s'aplica la LOGSE...

José Saturnino Martínez García (Sociòleg).

La lengua de las mariposas

Sinopsis de la películ·la: 

 

A finals d'hivern de 1936, en un petit poble gallec. El protagonista Moncho, un nen de vuit anys amb problemes d'asma, s'incorpora per primera vegada a l'escola. Mocho té terror de anar a l'escola perquè ha sentit que els mestres peguen. El primer dia de classe, fuig terrotitzat i passa la nit a la muntanya. 

En Gregori, el mestre que no pega, haurà d'anar en persona a buscar a casa seva. De tornada a l'escola, Moncho és rebut amb aplaudiments pels seus companys. 

A partir d'aquell moment comença l'aprenentatge per al nen.  Del saber i de la vida. 

Roc, un nou amic, li descobrirà els amors apassionats de O'Lis i Carmiña. 

Mentrestant, el mestre els inculcarà coneixements tan medul · lars com poc acadèmics: l'origen americà de les patates, les habilitats del hornitorinc o la necessitat que les papallones tinguin la llengua en forma espiral. 

Al final, Moncho queda fascinat pel vell Don Gregorio i aquest, al seu torn, comença a sentir per la criaturauna simpatia especial. No obstant això, aquesta pau es veurà truncada el juliol de 1936. 

 Per acabar m'agradaria destacar un tros de la pel·lícula que més hem va sobtar i emocionar.